Fa temps que dóno voltes a la possiblilitat d'obrir un altre bloc diferent al que ja tinc a mésvilaweb. El motiu? Senzillet. El bloc que tinc a mésvilaweb està altament polititzat i és prou seriós, tant seriós com el què us puguin semblar les meves opinions. Doncs bé, tenia ganes de poder tenir un espai on regalar-me, dir-les grosses, cagar-me en el professor de torn (esperant que no ho llegeixi) i aquestes coses. Vaja, que tenia ganes de fer-me un bloc personal, personalíssim. I aquí estic, fotent-vos la xapa per partida doble. A veure què tal va la coexistència blocaire. Acabarà amb un desdoblament de la personalitat? Hauré de triar només dues de les personalitats que tinc doncs? Ai mama... que patirem.
No tinc intenció de convertir això en un diari de confessions en plan adolescent amb candau. D'altra banda seria prou inútil ja que això és ben públic. Però si que m'agradaria poder esclafar les meves impressions sobre la cotidianitat.
Bé, m'acomiado per avui amb una foto d'aquelles que fan història, malgrat que aquesta quan es miri girant la vista no ompli d'alegria. Mirar enrrere sovint no és un acte complaent sinó que cou la sang però sabeu què us dic? Que el filtre dels records sap destriar els grans moments d'aquells que val la pena oblidar i, malgrat mai torni a ser el mateix, no podem viure d'un passat amarg sinó d'un futur ple d'esperança. Bé, i d'un present tant golfo com es pugui, és clar!
Sempre ens quedarà tocar els collons als pericos... jijiji
1 comentari:
t'ha passat com a mi tio
que arriba un moment que toca parla d'altres coses menys transendentals però més divertides :)
au Xavi!
Publica un comentari a l'entrada